Borno (ex “born”, fragmento o promontorio de rocca,
alteremente ex “burnus, burna”, confinio o ancora
ex le nomine de persona Burno o Burnus) es placiate
super un altiplano, a 912 metros super le nivello del mar, in un
concha montan de formation glacial.
Illo es limitate a nord per le gruppo del Picco Camino, a sud per le Monte Altissimo, durante que illo se aperi al west super le Valle de Scalve e super le medie Valle Camonica con un ample vista super le catena del Tredenus, le Picco Badile, le Frerone e le colle de Sancte Glisente.
Le montanias que cinge le area edificate face parte del prealpes brescian e illos non supera 2500 metros de altitude. Illos es in majoritate constituite per formationes sedimentari del trias. Le sublevamento del stratificationes ha loco per intersecationes de stratos de eras diverse: marna, argillas mesozoic, calcarios e calcarios dolomitic findite, con terrenos de medie profunditates, que se revela aride a causa del excessive disaquamento. In le areas insolate prevale formationes mesozoic con marnas nigrastre, arenarias e calcarios marnose, determinante le formation de terrenos de medie o bon profunditate e partialmente fertile.
Le altiplano funge de puncto de communication inter Valle Camonica e Valle de Scalve trans le Passo de Cruce de Salven.
Borno ha un population residente de circa 2800 habitantes. Como station touristic illo presenta un alte numero de secunde domos o domos de sojorno, pro isto su habitantes effective in realitate varia considerabilemente.
Le climate del altiplano es de calco suboceanic, con remarcabile characteres de benignitate super toto in primavera e in autumno. In estate il ha fresc con temperaturas maxime de 30°C e minime de 10°C, in inverno il ha frigido sic con maximos de 15°C e minimos de -12°C . Il es frequente le gelaturas tardive. Le pluviositate es major durante le primave e le estate, con un diminution durante le saison autumnal e super toto ille hibernal, que presenta characteres de siccitate. Durante le saison hibernal le precipitationes nivose, etsi irregular in le quantitate, ha permittite le construction de alicun installationes pro skiar.
Le conformation del altiplano, protegite per le circumstante montanias, provide que le area remane protecte ab le forte ventos. Il ha solmente le typic brisa montan, proveniente ab le Passo del Presolana. Iste conditiones assi favorabile explica proque Borno usque ab le tempores antique non ha essite solmente un area habitate, ma etiam un loco de sojorno.
Ab le puncto de vista hydrographic le altiplano es percurrite per numerose cursos de aqua. Le duo lacos presente es ambes artificial: le Laco de Lova, situate a nord de Borno e le Laco Giall que se trova inter le passo de Cruce de Salven e le Paline.
Le area de Borno es prevalentemente a character silvose, principalmente constituite per coniferes. Il se tracta de vaste boscos de abiete rubie con limitate areas con prevalentia de abiete blanc e pino silvestre. Il es presente, etsi in parte minime, le larice pur. Inter le latifolias on trova le tilia, le fago, le betula, le robinia, le nuce, le castanio e le ceresiero.
Le subsilva es characterisate per le presentia de hedera, myrtillo, fraga, frambese, mora, junipero, filice, alno, sambuco, avellaniero, rubo, e de numerose species de flores: le rosa de natal, le foranive o galanthus nivalis, le gentianetta, le cyclamino, le mugheto o lilio silvan, pro citar solmente alicunos. In alte montania prevale le presentia del rhododendro e del edelweiss o leontopodio alpin. Anque le fungos constitue un ric parte del subsilva.
In le territorio on trova alicun reservas e parcos-jardines: il es a visitar le Reserva natural del Giovetto de Paline, durante que le jardines Guidetti e Calagno es areas verde private.
Iste areas da hospitalitate a un fauna typicamente alpin: phasano del monte, perdice blanc, tetrao del foresta, coturnice, phasano, etc.
Le economia de Borno, ligate usque al medietate de 1900 al agricultura, al elevamento, al artisanos, al tutela e al sectura de silvas, hodie illo es principalmente basate super le tourismo e le commercio.
Le plus antique probes del presentia del homine in Valle Camonica, e tunc anque in Borno, parti desde le Paleolitho final, un lapso de tempore includite intra 15.000 e 10.000 annos retro, post le dissolution del glacieros pleistocen que habeva recoperite le valle impediente a ille le accesso. Testimonio de iste periodo es le incisiones rupestre in alcun zonas del valle: Luine, presso Boario Terme (Thermas de Boario) e Capo de Ponte.
Le territorio de Borno es importante pro le periodo del IV-te e del III-ie millennio a.Ch., le etate del cupro, a testimonio del qual, on trova petras tumbal e rocca con incisiones. Inter istos il ha le rocca note como "Rocca de Borno" le primo a esser discoperite per le scientistas in 1953 in le zona del altiplano. Iste rocca on pote admirar hodie in le Museo archeologic de Milano.
A initiar desde le III-ie seculo a. Ch. il habeva contactos inter le romanos e le populationes de Valle Camonica subjugate definitivemente in etate augustee per le truppas roman de Publio Silvio Nerva. Le romanos fundava in le medie Valle Camonica un colonia, le actual Cividate Camuno (Civitas cammunorum) in le qual on pote trovar varie testimonios: le thermas, le theatro, le amphitheatro, tracia de repartition roman del terra, del agro circa le citate, le installationes de multe domos private, le necropoles.
A Borno, in ultra al restos de iste necropoles, il ha alicun fragmentos de structuras de muros de un possibile stabilimento.
In le periodo longobardian, sub le regno de Liutprando circa 735, deberea situar se le initio del rancor inter le borneses e le scalvinos pro le possession del monte Negrino, un plurisecular disputa con homicidios e incendios fraudolente per ambe le factiones, terminate in 1682.
In continuation del arrivata del francos in Italia in 764, le Valle Camonica era donate in feudo, per Carolo magne, al monasterio benedictin de Sancte Martino de Marmoutier in Francia. Justo in le annos que succedeva le donation carolinge ha essite construite in Borno le cappella Sancti Martini (de Sancte Martino).
Desde le anno 893 usque a 953, como consequentia al invasiones del hungaros e del saracenos, le camunianos edificava numerose fortalessas, roccas e turres pro refugiar se in illos durante le razzias. A istos se face ascender le presumpte 12 antique turras medieval de Borno multe del quales reedificate super fortalessas preexistente (actualmente il ha essite individuate solmente septe turras).
In le medievo le communitate bornese era al centro del major luctas con le communas limitrophe. In 1156 occurreva un rixa inter duo bandas de borneses e lozieses, presso a Malegno, durante un commun procession de catechumenos al parochia de Cividate, in consequentia del qual in 1186 le borneses obteneva le sacre fonte baptismal deveniente ecclesia autonome.
In le anno 1166 un facto de armas, que conduceva al occision de 11 homines, occurreva in zona de confinio inter Borno e Esine, illo derivava pro le possession de un palafitta sur le fluvio Oglio, installate per le borneses pro le pisca.
In 1386 le familas de Fostinoni, Lanzoni e Gerboni del partito guelfe, se rebellava al episcopo de Brescia pro rationes fiscal e illes era admonite insimul al regentes del communa. Feudatarios de Borno era le familias de Federici, Camozzi, Gandellini, Fostinoni, Montanari, Gerboni, Lanzoni, Lazzaroni, Curti, Gheza, Magnoli, Lupi, Negri, Guarneri, Pernici, Dabeni. Nonobstante que le familias guelfe resultava plus numerose de los del fraction adverse, le communitate de Borno restava semper ghibellin, sia pro le predomination del familia Federici in Valle Camonica, sia pro le controversia con le habitantes de Valle de Scalve de parte guelfe.
In le prime periodo del domination venetian Borno deveniva le prime communa de Valle Camonica pro numero de habitantes con plus de 1500 animas e 330 focos (nucleos familal), possedeva 812 bestias grosse e 1652 bestias minute; illo habeva 6 forgias a malleo, 19 molinos, 2 pressas e 2 serrerias. Illo forniva lignage e manufactos in ferro a Venetia e armava le armea del "Serenissima" con decenas de milites auxiliar local, le sinominate "cernide".
Le parochia, mesmo si in tempores diverse, disponeva de tres eremitages con equalmente tres eremitas: le ecclesia de Sancte Cosma , le ecclesia campestre de Sancte Fiorino e le eremitage montan de Sancte Fermo.
Per interesse del fratre Amedea Mendez da Silva in le annos 1467-69 surgeva, poc distante ab le localitate Rocca, le convento que dava hospitalitate in le principio le fratres del Tertie Ordine del Penitentia, pois le Amadeitas, le Menores Observante, le Menores Reformate e in fin le fratre Menores Cappucinos, que in le 1900 sequeva le noviciato, le scholas primari, le servicio de refectorio pro le povros e illes faceva servicio al sanatorios de Cruce de Salven.
In 1580 cessava le disputa inter Borno e le village de Erbanno pro le possession de silvas e pasturas in localitate Calvarina e in le mesme anno le communitate recipeva le visita pastoral del cardinal Borromeo.
In le anno 1630 le peste bubonic recoltava 38 victimas, le hospital del infectatos era edificate in localitate lazarettos, al margine del parve silva de abietes submittente le actual localitate Corna Rossa (Petra rubie).
Le 3 de augusto de 1688 un vastissime incendio destrueva ultra 200 domos re 300, tote le grano, occidente 8 victimas. Durante le sinominate guerra de Gradisca, inter Venetia e Austria, le borneses, in succurso del Republica maritime, armava ben 270 militias auxiliar local o in italiano medieval le "cernide" capitanate per Stefano Magnolo.
Con le advento de Napoleon e del Republica Cisalpin, Borno pertinente al departimento de Serio, deveniva sede de municipalitate (9 in tote Valle Camonica) e de magistratura de pace. Il surgeva le Congregation de Caritate e il era edificate le cemeterio pro le sepultura collective del mortos.
Durante le periodo austriac se abbateva sur le communitate numerose penurias, pestilentias, calamitates natural.
Intra 1905 e 1907 le prime societate electric del valle diffundeva le electrification in Borno e in le vicin village de Ossimo. Il surgeva in iste periodo le villas seniorial e initiava le tourismo estive de elite. In le guerras italiano-abyssin, de Lybia e de Africa oriental, cadeva 7 soldatos bornese.
Durante le grande guerra periva 33 soldatos. Durante le periodo fascista, in 1923 era construite le stata provincial Malegno-Ossimo-Borno que substituira le vetule percurso del vites.
In 1928 initiava le labores pro le construction del Sanatorios antitubercular in localitate Cruce de Salven. In le annos 1930-31 era realisate per le Societate Olcese, in le localitate Pratos de Lova un bassino artificial con relative canal de derivation e ducto fortiate que descende ab le central de Rocca.
Le secunde conflicto mundial exigeva altere tributo de sanguine bornese: il cadeva 20 soldatos e 18 resultava dispergite in Russia, Grecia e Dalmatia. Durante le resistentia del partisanos un gruppo de officieros scalatores de roccas german era objecto de un imboscada, in localitate Sedulzo, per un brigada del Flammas Verde de Valle de Scalve. Le village debeva sufferer un terrificante represalia. Il era ardite numerose fermas in le declivitate del laco de Lova, il era rastrellate le bestial del paisanos e il era deportate un centena de juvenes in le campo de concentration de Villafranca presso Verona.
A initiar desde le annos 1960 le economia bornese se trasforma ab agricole-silvicultural-pastoral in economia touristic.In 1962 se distacca de Borno le village de Piamborno que unitemente a Cogno de Borno e Cogno de Ossimo constituiva le nove municipalitate de Piancogno.
In le annos 1970 Borno deveni station touristic hibernal. Il es realisate le telepherica Ogne-Monte Altissimo. Ab le circa 900 habitationes del annos 1960 se supera 2900 nove domos censite in 1991; in le periodo estive le population varia de 2.700 residentes a circa 15.000 personas.
Il es a rememorar, in julio 1998, le historic visita in Borno del papa Johannes Paulo II-de.
per Luca Ghitti
Nostre dialecto de Borno pertine al grande familia de dialectos gallic-italic e plus exactemente al lombardiano oriental o bergamasco-bresciano. Probabilemente le position del village, un altiplano pensile in respecto al medie e basse valle Camonica e confinante a west con le valle de Scalve in provincia de Bergamo, ha permittite le creation de un dialecto de transition inter le duo territorios que lo distingue clarmente ab le altere villages, a partir jam ab le vicin village de Ossimo.
Nostre dialecto, como illo camunian in general, retene ancora parolas e terminos archaic que in le dialectos del citates ha ora jam disparite in respecto al italiano.
Illo es naturalmente un lingua neolatin con un forte predomination del latino vulgar e popular. Le lexico, submittite a un attente examine e procedente in le varie periodos historic, monstra influxos celtic, germanic-longobardian, venetian e, in fin, italian.
Analogemente quasi tote le dialectos camunian, anque le bornese presenta forte tendentia al palatalisation del vocales debite probabilemente al influxo celtic: per exemplo cör (corde), söca (cucurbita), mür (muro), dür (dur). Anque le nexos cl e gl pote palatalisar se: per exemplo ciàf (clave) ex le latino clavis, céza (ecclesia) ex le latino ecclesia, gèra (glarea) ex le latino glarea, giàs (glacie) ex le latino glacie.
Analogemente le t in position final se palatalisa in le formation del plural: per exemplo neùt (nepote) e neùcc (nepotes, pronunciation: neutch), gat (catto) e gacc (cattos, pronunciation: gatch). On pote notar le simplification del duples o geminates: per exemplo bala (balla), car (carro), mama (mamma).
Il occure anque le perdita del vocales final in parolas de derivation latin: per exemplo bèc (becco), ciàr (clar, in italiano: chiaro), dulùr (dolor, in italiano: dolore). Remarcabile es le assibilation ante al i e e del vocales c e g que deveni respectivemente s e z, per exemplo: sic (cinque) , sista (corbe, in italiano: cesta), azét (aceto), zalt (jalne, in italiano: giallo)
On nota le trasformation del consonantes surde intervocalic in le sonores correspondente, isto es: le t deveni d e le c se transforma in g, per exemplo: röda (rota), pudì (poter), sügür (hacha) ex le latino securem.
Normalmente le p intervocalic tende a cader, per exemplo: ria (ripa) ex le latino ripa; àa (ape). anque le v a initio de parola tende a cader o a retener se como un sorta de v euphonic, per exemplo: ècc o vècc (vetule) ex le latino vetulus, ét o vét (vento); durante que in postion intervocalic illo cade, per exemplo: öa (uva), zùen (juvene) ex le latino juvenis.
Le bornese ha un cadentia particular con sonos multo aperte e particular que lo differentia ab le altere dialectos camunian del medie e basse valle. Characteristicas principal del bornese es le palatalisation de p e b in c e g, per exemplo: ciàsa (placia), ciànta (planta), giànc (blanc), giò (via, strata). In le personas le plus vetule supervive ancora le pronuncia plus archaic; le p e le b es pronunciate ma multo debilemente: pciàsa, pciànta, bgiànc, bgiò.
In despecto del jargon del medie e basse valle Camonica le s non es pronunciate aspirate ma illo es sonor, durante que, caso exclusive in valle, il es pronunciate le f aspirate in multo parolas, per exemplo: hazöi (phaseolos), ham (fame), hrèt (frigido). Tal pronunciation depende, forsan, per le influxo del domination del francos in le medievo.
Con le gruppo consonantic gl sovente il ha le metathesis, isto es le inversion del pronunciation, per exemplo: sbalgià (faller, in italiano: sbagliare), bilgèt (billet, in italiano biglietto). Le articulo feminin plural es li, per exemplo li pine (le pueras), li hurmighe (le formicas) in vice del plus commun le. Le pronimines personal io e tu se pronuncia con le e aperte: mè, tè, durante que generalmente in valle Camonica le pronunciation es claudite: mé, té.
Multe parolas es plus simile al dialecto de Bergamo que a illo brescian: daza (ramo de abiete) in vice que dada; büt (gemma) in vice que böt; grìpole (grumos de grassia) in vice que grèpole.
Traduction de dialecto a interlingua de alicun vocabulos
Animales
Àa - ape
Àrsia - beccassa
Bigì - vitello
Caaöcc - libellula
Drès - turdo
Durdìna - rossiniolo
Glér - glire
Grignàpola - vespertillon
Lüzerdù - lacerta
Menacó - larva de rana
Panoèl - lampryde
Pulì - gallo de India
Rasa - salamandra
Schiràt - scuriolo
Sat - bufon
Saiòt - locusta
Signàgola - triton con cresta
Sbesèt - pectorerubie
Sibórgola - serpente de aqua
Tupì - talpa
Vegetales
Aès - abiete blanc
Ài - allio
Brüc - erica
Caré - anehto
Frér - porcin
Glazù - myrtillo
Hèlis - filice
Màina - frambese
Màister - absinthio
Marós - rhododendro
Nìher - carota
Ogna - alno
Paghér - abete rubie
Raabgiéda - betarapa
Remignana - armeniaca
Roaiòt - piso
Sligaséra - lupulo
Spiribì - robinia
Sigraöla - oxalide
Zervenès - junipero
Utensiles e objectos
Alamàr - ferro focari
Anga - taliafeno
Bac - baston
Bràcola - corregia
Bramìl - manico del falce
Bròs - carro pro transporto del feno
Bröscia - brossa
Caàgna - corbo
Canàgol - collo del capras
Cónc - mangiatoria pro porcos
Deràcc - cribro a ample reticulo
Èlgla - baston de ligno pro batter le grano
Erépol - perforator a mano
Èza - botte
Flèl - corregia
Ganf - baston sustenente le situlas
Laès - marmita
Lansì - uncino
Ornèl - apparato pro facer butyro
Pertegàt - hirpice
Podèta - falcetta
Pólec - cardine del porta
Preàla - carro a duo rotas
Ranza - falce pro le feno
Ràscol - tridente
Sigàgn - palo rotante sustenente le caldieron
Sighès - falcetto
Sìgia - situla, alveo
Sigér - lavamano
Sòi - alveo, abiberatoio
Sozóble - duple jugo pro bovos
Tris - baston que frange le cualio
Trüc - fullator
Verbos
Ascàs - hasardar se
Balengà - vacillar
Basegà - fremer
Bizigà - facer parve labores
Chipàs - subverter se
Cribià - setassar
Desedàs - eveliar se
lincià - gorgear
Grignà - rider
Inzigà - fastidiar, provocar
Lüzì - arder, comburer
Mesedà - miscer
Mulzì - mulger
‘Nbösàs - facer indigestion
‘Nprünà - subverter
‘Nsinglàs - celar se
Ormezà - occupar se sin ingagiamento
Peciàs - enoiar se
Pirlotà - revolver sin destination
Querì - peter
Racolà - litigar, contender
Rügà - insister, molestar
Sbarnegà - dispersar le feno
Somezà - mover se lentemente
Spesegà - sollicitar
Stremenà - agitar se convulsemente
Strimì - espaventar
Strobgiàs - debilitar se
Strosegà - traher via
Trescà - calcar le herba
Trigàs - arrestar se
Üsmà - olfacer
Zanfà - attrappar
Adjectivos
Ag - obscur
Anteìst - previdente
Bacèngol - stupide
Bagarì - parve
Balòs - mentitor
Càcol - affectate
Cèmbol - brute
Ciànfer - qui parla sin reflexion
Ciochér - bibulo
Flàber - villan
Gaèl - toquite, stropiate
Ghèrp - acerbe
Ladì - glissabile
Lélo - homine simplice
Ligòs - indolente
Macù - stulte
Martöh - homine simplice
‘Nardìt - allegre
‘Nsorgnàt - ignorante
Palér - orgoliose, vanitose
Pistigìna - persona incommodante
Polegàno - astute
Rapàt - corrugate
Romegù - occupate
Sblaför - astute
Schis - famelic
Sflògn - disinflate
Sgarbinét - rapide, capace
Slàit - inspide
Tambalöre - incapabile
Tintóla - indecise
Tric - firme
Zélt - gelate
Adverbos
Ac - ancora
A mus - fortiatemente
A tüzo - como
Acasé - assatis
Apös - detra
Belaze - adagio, lentemente
Benìssim - multo, tanto
Chèlò - hic infra
De bòt - multo, satis
De lèit - a oriente, al levar del sol
De lóns - lontan
De manc - in minus
De nas - avante
De próh - vicin
De sfrüs - al inscentia de
De spös - celate
Hogliò - illac a basso
Igliò - illac
Isàet - assi, in iste maniera
Lantelazó - illac a basso lontan
Oterhàt - certemente
Scüs - in vice de, in loco de
Terigliò - illac a basso
Terencó - illac al interior
Terigliùet - a occidente, al poner del sol
Zachetàc - immediatemente
Zamó - jam