logo La Gazza circolo culturale di Borno logo La Gazza circolo culturale di Borno sponsor allianzlloydadriatico - Agenzia di Breno

stemma borno
Dialetto

italiano
Italiano

Album photographicn

Panorama de Borno vidite ab sud
Ingresso in village veniente ab west (Paline)
Le Monte Altissimo (m. 1703 s.n.m.) cuje parti le installationes pro skiar e ab le qual, in le dies clar, on gaude de un panorama vermente ample e remarcabile.
Le reserva natural de Giovetto
Le reserva natural de Giovetto: nido del formica del foresta (rubie)
In le fundo le montania de Presolana al west de Borno
Le parve burgo de Paline al confinio con le Valle de Scalve e le provincia de Bergamo
Le laco di Lova (bassino artificial realisate per le Societate Olcese in le annos 1930-31) usate anque pro le pisca sportive
Localitate Mignone
Monte Sancte Fermo (circa 1800 metros de altitude) con le ecclesietta edificate probabilemente circa al anno 1500. De hic on gaude de un suggestive vista del complete altiplano bornese, del prealpes brescian e de Bergamo.
Gruppo del Picco Camino (2492 metros de altitude) a nord de Borno
Un area de verde in le centro del village (via Giardini), recentemente acquirite per le Communa. Un parco e un construction que constitue un ambiente suggestive pro manifestationes e soirée estive.
Le cappella, edificate in le anno 1958, surge in localitate Sedulzo, in le lato sinistre (pro qui monta), a duo tertios del percurso Borno-Laco de Lova. Illo ha essite erigite 14 annos post le grave imboscada occurite in iste loco, durante le secunde conflicto mundial. Le parietes interne es decorate con duo frescos del pictor bornese Enrico Peci que reproduce le episodio bellic. Inquadrate inter le ex votos, supra le altar, il es placiate le statua in miniatura del madonna de Fatima.
Allee de ingresso a Borno (photos annos 1950-1960).
Localitate Sanatorios. Illos era realisate in le annos 1920-1930 del seculo passate. Illo era un centro de cura e sojorno pro le infirmos de tubercolosis usque al annos 1960.
Localitate Sanatorios. Illos era realisate in le annos 1920-1930 del seculo passate. Illo era un centro de cura e sojorno pro le infirmos de tubercolosis usque al annos 1960.
>Le visita del papa Johannes Paulo II-de le dominica 18 de julio de 1998: securmente un del plus grande evenimentos historic vivite in Borno, mentionate anque per le <a href="http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/angelus/1998/documents/hf_jp-ii_ang_19071998_it.html" target="_blank">Observator Roman</a>.
Activitates del passato: elevamento e sectura del silvas.
Panorama de Borno (photo Simone Magnolini)
Localitate Chalet Mensi (photo Simone Magnolini)
Localitate Tausen (photo Simone Magnolini)
Localitate Cirese nivee (photo Simone Magnolini)
Localitate Cirese (photo Simone Magnolini)
Localitate Cruce de Salven (photo Simone Magnolini)
Laco Giall (photo Simone Magnolini)
Stagno del Plano del Citates. In le fundo le roccas vertical de Sancte Fermo. (photo Simone Magnolini)
Localitate Costone con le monte Presolana in le fundo. (photo Simone Magnolini)
Picco Camino ab le passo de Varicla (photo Simone Magnolini)

Breve novas

foto pizzo camino

Borno (ex “born”, fragmento o promontorio de rocca, alteremente ex “burnus, burna”, confinio o ancora ex le nomine de persona Burno o Burnus) es placiate super un altiplano, a 912 metros super le nivello del mar, in un concha montan de formation glacial.
Illo es limitate a nord per le gruppo del Picco Camino, a sud per le Monte Altissimo, durante que illo se aperi al west super le Valle de Scalve e super le medie Valle Camonica con un ample vista super le catena del Tredenus, le Picco Badile, le Frerone e le colle de Sancte Glisente.
Le montanias que cinge le area edificate face parte del prealpes brescian e illos non supera 2500 metros de altitude. Illos es in majoritate constituite per formationes sedimentari del trias. Le sublevamento del stratificationes ha loco per intersecationes de stratos de eras diverse: marna, argillas mesozoic, calcarios e calcarios dolomitic findite, con terrenos de medie profunditates, que se revela aride a causa del excessive disaquamento. In le areas insolate prevale formationes mesozoic con marnas nigrastre, arenarias e calcarios marnose, determinante le formation de terrenos de medie o bon profunditate e partialmente fertile.
Le altiplano funge de puncto de communication inter Valle Camonica e Valle de Scalve trans le Passo de Cruce de Salven.

Population

Borno ha un population residente de circa 2800 habitantes. Como station touristic illo presenta un alte numero de secunde domos o domos de sojorno, pro isto su habitantes effective in realitate varia considerabilemente.

foto Presolana

Climate

Le climate del altiplano es de calco suboceanic, con remarcabile characteres de benignitate super toto in primavera e in autumno. In estate il ha fresc con temperaturas maxime de 30°C e minime de 10°C, in inverno il ha frigido sic con maximos de 15°C e minimos de -12°C . Il es frequente le gelaturas tardive. Le pluviositate es major durante le primave e le estate, con un diminution durante le saison autumnal e super toto ille hibernal, que presenta characteres de siccitate. Durante le saison hibernal le precipitationes nivose, etsi irregular in le quantitate, ha permittite le construction de alicun installationes pro skiar.
Le conformation del altiplano, protegite per le circumstante montanias, provide que le area remane protecte ab le forte ventos. Il ha solmente le typic brisa montan, proveniente ab le Passo del Presolana. Iste conditiones assi favorabile explica proque Borno usque ab le tempores antique non ha essite solmente un area habitate, ma etiam un loco de sojorno.




foto lago di Lova

Ressources hydric

Ab le puncto de vista hydrographic le altiplano es percurrite per numerose cursos de aqua. Le duo lacos presente es ambes artificial: le Laco de Lova, situate a nord de Borno e le Laco Giall que se trova inter le passo de Cruce de Salven e le Paline.


Flora e fauna

Le area de Borno es prevalentemente a character silvose, principalmente constituite per coniferes. Il se tracta de vaste boscos de abiete rubie con limitate areas con prevalentia de abiete blanc e pino silvestre. Il es presente, etsi in parte minime, le larice pur. Inter le latifolias on trova le tilia, le fago, le betula, le robinia, le nuce, le castanio e le ceresiero.
foto GiovettoLe subsilva es characterisate per le presentia de hedera, myrtillo, fraga, frambese, mora, junipero, filice, alno, sambuco, avellaniero, rubo, e de numerose species de flores: le rosa de natal, le foranive o galanthus nivalis, le gentianetta, le cyclamino, le mugheto o lilio silvan, pro citar solmente alicunos. In alte montania prevale le presentia del rhododendro e del edelweiss o leontopodio alpin. Anque le fungos constitue un ric parte del subsilva.
In le territorio on trova alicun reservas e parcos-jardines: il es a visitar le Reserva natural del Giovetto de Paline, durante que le jardines Guidetti e Calagno es areas verde private.
Iste areas da hospitalitate a un fauna typicamente alpin: phasano del monte, perdice blanc, tetrao del foresta, coturnice, phasano, etc.


Economia

Le economia de Borno, ligate usque al medietate de 1900 al agricultura, al elevamento, al artisanos, al tutela e al sectura de silvas, hodie illo es principalmente basate super le tourismo e le commercio.




Referentias historic

Le plus antique probes del presentia del homine in Valle Camonica, e tunc anque in Borno, parti desde le Paleolitho final, un lapso de tempore includite intra 15.000 e 10.000 annos retro, post le dissolution del glacieros pleistocen que habeva recoperite le valle impediente a ille le accesso. Testimonio de iste periodo es le incisiones rupestre in alcun zonas del valle: Luine, presso Boario Terme (Thermas de Boario) e Capo de Ponte.

Le territorio de Borno es importante pro le periodo del IV-te e del III-ie millennio a.Ch., le etate del cupro, a testimonio del qual, on trova petras tumbal e rocca con incisiones. Inter istos il ha le rocca note como "Rocca de Borno" le primo a esser discoperite per le scientistas in 1953 in le zona del altiplano. Iste rocca on pote admirar hodie in le Museo archeologic de Milano.

A initiar desde le III-ie seculo a. Ch. il habeva contactos inter le romanos e le populationes de Valle Camonica subjugate definitivemente in etate augustee per le truppas roman de Publio Silvio Nerva. Le romanos fundava in le medie Valle Camonica un colonia, le actual Cividate Camuno (Civitas cammunorum) in le qual on pote trovar varie testimonios: le thermas, le theatro, le amphitheatro, tracia de repartition roman del terra, del agro circa le citate, le installationes de multe domos private, le necropoles.

A Borno, in ultra al restos de iste necropoles, il ha alicun fragmentos de structuras de muros de un possibile stabilimento.

In le periodo longobardian, sub le regno de Liutprando circa 735, deberea situar se le initio del rancor inter le borneses e le scalvinos pro le possession del monte Negrino, un plurisecular disputa con homicidios e incendios fraudolente per ambe le factiones, terminate in 1682.

In continuation del arrivata del francos in Italia in 764, le Valle Camonica era donate in feudo, per Carolo magne, al monasterio benedictin de Sancte Martino de Marmoutier in Francia. Justo in le annos que succedeva le donation carolinge ha essite construite in Borno le cappella Sancti Martini (de Sancte Martino).

Desde le anno 893 usque a 953, como consequentia al invasiones del hungaros e del saracenos, le camunianos edificava numerose fortalessas, roccas e turres pro refugiar se in illos durante le razzias. A istos se face ascender le presumpte 12 antique turras medieval de Borno multe del quales reedificate super fortalessas preexistente (actualmente il ha essite individuate solmente septe turras).

In le medievo le communitate bornese era al centro del major luctas con le communas limitrophe. In 1156 occurreva un rixa inter duo bandas de borneses e lozieses, presso a Malegno, durante un commun procession de catechumenos al parochia de Cividate, in consequentia del qual in 1186 le borneses obteneva le sacre fonte baptismal deveniente ecclesia autonome.
In le anno 1166 un facto de armas, que conduceva al occision de 11 homines, occurreva in zona de confinio inter Borno e Esine, illo derivava pro le possession de un palafitta sur le fluvio Oglio, installate per le borneses pro le pisca.
In 1386 le familas de Fostinoni, Lanzoni e Gerboni del partito guelfe, se rebellava al episcopo de Brescia pro rationes fiscal e illes era admonite insimul al regentes del communa. Feudatarios de Borno era le familias de Federici, Camozzi, Gandellini, Fostinoni, Montanari, Gerboni, Lanzoni, Lazzaroni, Curti, Gheza, Magnoli, Lupi, Negri, Guarneri, Pernici, Dabeni. Nonobstante que le familias guelfe resultava plus numerose de los del fraction adverse, le communitate de Borno restava semper ghibellin, sia pro le predomination del familia Federici in Valle Camonica, sia pro le controversia con le habitantes de Valle de Scalve de parte guelfe.

In le prime periodo del domination venetian Borno deveniva le prime communa de Valle Camonica pro numero de habitantes con plus de 1500 animas e 330 focos (nucleos familal), possedeva 812 bestias grosse e 1652 bestias minute; illo habeva 6 forgias a malleo, 19 molinos, 2 pressas e 2 serrerias. Illo forniva lignage e manufactos in ferro a Venetia e armava le armea del "Serenissima" con decenas de milites auxiliar local, le sinominate "cernide".
Le parochia, mesmo si in tempores diverse, disponeva de tres eremitages con equalmente tres eremitas: le ecclesia de Sancte Cosma , le ecclesia campestre de Sancte Fiorino e le eremitage montan de Sancte Fermo.

Per interesse del fratre Amedea Mendez da Silva in le annos 1467-69 surgeva, poc distante ab le localitate Rocca, le convento que dava hospitalitate in le principio le fratres del Tertie Ordine del Penitentia, pois le Amadeitas, le Menores Observante, le Menores Reformate e in fin le fratre Menores Cappucinos, que in le 1900 sequeva le noviciato, le scholas primari, le servicio de refectorio pro le povros e illes faceva servicio al sanatorios de Cruce de Salven.

In 1580 cessava le disputa inter Borno e le village de Erbanno pro le possession de silvas e pasturas in localitate Calvarina e in le mesme anno le communitate recipeva le visita pastoral del cardinal Borromeo.
In le anno 1630 le peste bubonic recoltava 38 victimas, le hospital del infectatos era edificate in localitate lazarettos, al margine del parve silva de abietes submittente le actual localitate Corna Rossa (Petra rubie).

Le 3 de augusto de 1688 un vastissime incendio destrueva ultra 200 domos re 300, tote le grano, occidente 8 victimas. Durante le sinominate guerra de Gradisca, inter Venetia e Austria, le borneses, in succurso del Republica maritime, armava ben 270 militias auxiliar local o in italiano medieval le "cernide" capitanate per Stefano Magnolo.
Con le advento de Napoleon e del Republica Cisalpin, Borno pertinente al departimento de Serio, deveniva sede de municipalitate (9 in tote Valle Camonica) e de magistratura de pace. Il surgeva le Congregation de Caritate e il era edificate le cemeterio pro le sepultura collective del mortos.

foto Sanatori

Durante le periodo austriac se abbateva sur le communitate numerose penurias, pestilentias, calamitates natural.
Intra 1905 e 1907 le prime societate electric del valle diffundeva le electrification in Borno e in le vicin village de Ossimo. Il surgeva in iste periodo le villas seniorial e initiava le tourismo estive de elite. In le guerras italiano-abyssin, de Lybia e de Africa oriental, cadeva 7 soldatos bornese.
Durante le grande guerra periva 33 soldatos. Durante le periodo fascista, in 1923 era construite le stata provincial Malegno-Ossimo-Borno que substituira le vetule percurso del vites.

foto Sedulzo

In 1928 initiava le labores pro le construction del Sanatorios antitubercular in localitate Cruce de Salven. In le annos 1930-31 era realisate per le Societate Olcese, in le localitate Pratos de Lova un bassino artificial con relative canal de derivation e ducto fortiate que descende ab le central de Rocca.

Le secunde conflicto mundial exigeva altere tributo de sanguine bornese: il cadeva 20 soldatos e 18 resultava dispergite in Russia, Grecia e Dalmatia. Durante le resistentia del partisanos un gruppo de officieros scalatores de roccas german era objecto de un imboscada, in localitate Sedulzo, per un brigada del Flammas Verde de Valle de Scalve. Le village debeva sufferer un terrificante represalia. Il era ardite numerose fermas in le declivitate del laco de Lova, il era rastrellate le bestial del paisanos e il era deportate un centena de juvenes in le campo de concentration de Villafranca presso Verona.

foto Papa

A initiar desde le annos 1960 le economia bornese se trasforma ab agricole-silvicultural-pastoral in economia touristic.In 1962 se distacca de Borno le village de Piamborno que unitemente a Cogno de Borno e Cogno de Ossimo constituiva le nove municipalitate de Piancogno.
In le annos 1970 Borno deveni station touristic hibernal. Il es realisate le telepherica Ogne-Monte Altissimo. Ab le circa 900 habitationes del annos 1960 se supera 2900 nove domos censite in 1991; in le periodo estive le population varia de 2.700 residentes a circa 15.000 personas.

Il es a rememorar, in julio 1998, le historic visita in Borno del papa Johannes Paulo II-de.




Le dialecto

per Luca Ghitti

Characteristicas

Nostre dialecto de Borno pertine al grande familia de dialectos gallic-italic e plus exactemente al lombardiano oriental o bergamasco-bresciano. Probabilemente le position del village, un altiplano pensile in respecto al medie e basse valle Camonica e confinante a west con le valle de Scalve in provincia de Bergamo, ha permittite le creation de un dialecto de transition inter le duo territorios que lo distingue clarmente ab le altere villages, a partir jam ab le vicin village de Ossimo.

Nostre dialecto, como illo camunian in general, retene ancora parolas e terminos archaic que in le dialectos del citates ha ora jam disparite in respecto al italiano.

Illo es naturalmente un lingua neolatin con un forte predomination del latino vulgar e popular. Le lexico, submittite a un attente examine e procedente in le varie periodos historic, monstra influxos celtic, germanic-longobardian, venetian e, in fin, italian.

Analogemente quasi tote le dialectos camunian, anque le bornese presenta forte tendentia al palatalisation del vocales debite probabilemente al influxo celtic: per exemplo cör (corde), söca (cucurbita), mür (muro), dür (dur). Anque le nexos cl e gl pote palatalisar se: per exemplo ciàf (clave) ex le latino clavis, céza (ecclesia) ex le latino ecclesia, gèra (glarea) ex le latino glarea, giàs (glacie) ex le latino glacie.

Analogemente le t in position final se palatalisa in le formation del plural: per exemplo neùt (nepote) e neùcc (nepotes, pronunciation: neutch), gat (catto) e gacc (cattos, pronunciation: gatch). On pote notar le simplification del duples o geminates: per exemplo bala (balla), car (carro), mama (mamma).

Il occure anque le perdita del vocales final in parolas de derivation latin: per exemplo bèc (becco), ciàr (clar, in italiano: chiaro), dulùr (dolor, in italiano: dolore). Remarcabile es le assibilation ante al i e e del vocales c e g que deveni respectivemente s e z, per exemplo: sic (cinque) , sista (corbe, in italiano: cesta), azét (aceto), zalt (jalne, in italiano: giallo)

On nota le trasformation del consonantes surde intervocalic in le sonores correspondente, isto es: le t deveni d e le c se transforma in g, per exemplo: röda (rota), pudì (poter), sügür (hacha) ex le latino securem.

Normalmente le p intervocalic tende a cader, per exemplo: ria (ripa) ex le latino ripa; àa (ape). anque le v a initio de parola tende a cader o a retener se como un sorta de v euphonic, per exemplo: ècc o vècc (vetule) ex le latino vetulus, ét o vét (vento); durante que in postion intervocalic illo cade, per exemplo: öa (uva), zùen (juvene) ex le latino juvenis.

Le bornese ha un cadentia particular con sonos multo aperte e particular que lo differentia ab le altere dialectos camunian del medie e basse valle. Characteristicas principal del bornese es le palatalisation de p e b in c e g, per exemplo: ciàsa (placia), ciànta (planta), giànc (blanc), giò (via, strata). In le personas le plus vetule supervive ancora le pronuncia plus archaic; le p e le b es pronunciate ma multo debilemente: pciàsa, pciànta, bgiànc, bgiò.

In despecto del jargon del medie e basse valle Camonica le s non es pronunciate aspirate ma illo es sonor, durante que, caso exclusive in valle, il es pronunciate le f aspirate in multo parolas, per exemplo: hazöi (phaseolos), ham (fame), hrèt (frigido). Tal pronunciation depende, forsan, per le influxo del domination del francos in le medievo.

Con le gruppo consonantic gl sovente il ha le metathesis, isto es le inversion del pronunciation, per exemplo: sbalgià (faller, in italiano: sbagliare), bilgèt (billet, in italiano biglietto). Le articulo feminin plural es li, per exemplo li pine (le pueras), li hurmighe (le formicas) in vice del plus commun le. Le pronimines personal io e tu se pronuncia con le e aperte: , , durante que generalmente in valle Camonica le pronunciation es claudite: , .

Multe parolas es plus simile al dialecto de Bergamo que a illo brescian: daza (ramo de abiete) in vice que dada; büt (gemma) in vice que böt; grìpole (grumos de grassia) in vice que grèpole.


Nota pro le interlinguistas: le litteras o le sonos que non appare es equal al phonetica italian.


Parve vocabulario thematic

Traduction de dialecto a interlingua de alicun vocabulos

Animales

Àa - ape
Àrsia - beccassa
Bigì - vitello
Caaöcc - libellula
Drès - turdo
Durdìna - rossiniolo
Glér - glire
Grignàpola - vespertillon
Lüzerdù - lacerta
Menacó - larva de rana

Panoèl - lampryde
Pulì - gallo de India
Rasa - salamandra
Schiràt - scuriolo
Sat - bufon
Saiòt - locusta
Signàgola - triton con cresta
Sbesèt - pectorerubie
Sibórgola - serpente de aqua
Tupì - talpa

Vegetales

Aès - abiete blanc
Ài - allio
Brüc - erica
Caré - anehto
Frér - porcin
Glazù - myrtillo
Hèlis - filice
Màina - frambese
Màister - absinthio
Marós - rhododendro

Nìher - carota
Ogna - alno
Paghér - abete rubie
Raabgiéda - betarapa
Remignana - armeniaca
Roaiòt - piso
Sligaséra - lupulo
Spiribì - robinia
Sigraöla - oxalide
Zervenès - junipero

Utensiles e objectos

Alamàr - ferro focari
Anga - taliafeno
Bac - baston
Bràcola - corregia
Bramìl - manico del falce
Bròs - carro pro transporto del feno
Bröscia - brossa
Caàgna - corbo
Canàgol - collo del capras
Cónc - mangiatoria pro porcos
Deràcc - cribro a ample reticulo

Èlgla - baston de ligno pro batter le grano
Erépol - perforator a mano
Èza - botte
Flèl - corregia
Ganf - baston sustenente le situlas
Laès - marmita
Lansì - uncino
Ornèl - apparato pro facer butyro
Pertegàt - hirpice
Podèta - falcetta
Pólec - cardine del porta

Preàla - carro a duo rotas
Ranza - falce pro le feno
Ràscol - tridente
Sigàgn - palo rotante sustenente le caldieron
Sighès - falcetto
Sìgia - situla, alveo
Sigér - lavamano
Sòi - alveo, abiberatoio
Sozóble - duple jugo pro bovos
Tris - baston que frange le cualio
Trüc - fullator

Verbos

Ascàs - hasardar se
Balengà - vacillar
Basegà - fremer
Bizigà - facer parve labores
Chipàs - subverter se
Cribià - setassar
Desedàs - eveliar se
lincià - gorgear
Grignà - rider
Inzigà - fastidiar, provocar
Lüzì - arder, comburer
Mesedà - miscer
Mulzì - mulger
‘Nbösàs - facer indigestion
‘Nprünà - subverter
‘Nsinglàs - celar se
Ormezà - occupar se sin ingagiamento

Peciàs - enoiar se
Pirlotà - revolver sin destination
Querì - peter
Racolà - litigar, contender
Rügà - insister, molestar
Sbarnegà - dispersar le feno
Somezà - mover se lentemente
Spesegà - sollicitar
Stremenà - agitar se convulsemente
Strimì - espaventar
Strobgiàs - debilitar se
Strosegà - traher via
Trescà - calcar le herba
Trigàs - arrestar se
Üsmà - olfacer
Zanfà - attrappar

Adjectivos

Ag - obscur
Anteìst - previdente
Bacèngol - stupide
Bagarì - parve
Balòs - mentitor
Càcol - affectate
Cèmbol - brute
Ciànfer - qui parla sin reflexion
Ciochér - bibulo
Flàber - villan
Gaèl - toquite, stropiate
Ghèrp - acerbe
Ladì - glissabile
Lélo - homine simplice
Ligòs - indolente
Macù - stulte
Martöh - homine simplice

‘Nardìt - allegre
‘Nsorgnàt - ignorante
Palér - orgoliose, vanitose
Pistigìna - persona incommodante
Polegàno - astute
Rapàt - corrugate
Romegù - occupate
Sblaför - astute
Schis - famelic
Sflògn - disinflate
Sgarbinét - rapide, capace
Slàit - inspide
Tambalöre - incapabile
Tintóla - indecise
Tric - firme
Zélt - gelate

Adverbos

Ac - ancora
A mus - fortiatemente
A tüzo - como
Acasé - assatis
Apös - detra
Belaze - adagio, lentemente
Benìssim - multo, tanto
Chèlò - hic infra
De bòt - multo, satis
De lèit - a oriente, al levar del sol
De lóns - lontan
De manc - in minus
De nas - avante
De próh - vicin

De sfrüs - al inscentia de
De spös - celate
Hogliò - illac a basso
Igliò - illac
Isàet - assi, in iste maniera
Lantelazó - illac a basso lontan
Oterhàt - certemente
Scüs - in vice de, in loco de
Terigliò - illac a basso
Terencó - illac al interior
Terigliùet - a occidente, al poner del sol
Zachetàc - immediatemente
Zamó - jam



Sententias e proverbios

  1. Quant che ‘l hiòca só la hòia l’è ü inverno che ha òia.
    Quando il niva super le folia il es un hiberno que face appetito.
  2. ‘L seré hat de nòt, se ‘l düra ‘n ura ‘l düra a tròp.
    Le tempore seren que se ha formate in le nocte, si illo dura un hora illo dura anque troppo.
  3. De San Faüstì mès el pa e mès el vi e mès hé ‘ndel hinirì.
    A sancte Faustino medie pan e medie vino e medie feno in le fenil.
  4. Quant che la Presolana la ga ‘l capèl, o che ‘l pciöh o che ‘l ha bèl.
    Quando le monte Presolana ha le cappello (le summitate es coperite per le nubes) o que il pluve o que il face belle tempore.
  5. Quant che ‘l sul ‘l se ólta ‘ndré, spetà l’àiva a ‘l dè che é.
    Quando le sol retorna (post un temporal) attender se le pluvia le die postea.
  6. ‘L liber de l’Apocalìs ‘l parla e ‘l dis: “Con pciö póc che ‘s ghe n’à, con pciö prèst ‘l se hinìs. Sènt e sènt ‘l hò duzènt, e chi che ansa de me i pciaparò pciö nagót”.
    Le libro del Apocalypse parla e dice: “Plus poco on ha, plus presto on lo temina. Cento e cento es duo cento, e qui ha credito de me, ille non prendera plus ulle cosa”.
  7. Quant che i caài i ga pciö hé ‘nde la traés, i se pïa só ‘ntre de lur.
    Quando le cavallos non ha plus feno in le mangiatoria, illos se morde inter illos.
  8. ‘L canta ‘l gal sùer séna, se l’è nìgol ‘l se seréna.
    Canta le gallo post le cena, si il es nubilose il va serenar se.
  9. La prima galina che canta l’è chèla che l’à hat l’öf.
    Le prime gallina que canta es illo que ha facite le ovo.
  10. De la Madóna de setèmber è ‘l marüt o è ‘l tènder, ‘l hé ‘l stò bé de dét.
    Al madonna de september que sia matur o que sia tenere, le feno sta ben internemente.
  11. La bóca no l’è straca, se no la sènt de pèit de aca.
    Le bucca non es fatigate, si illo non gusta de mammas de vacca.
  12. Ardàsne de l’àiva e del vènt e de chi parla lènt.
    Facer attention al aqua e al vento e de qui parla lente.
  13. ‘L prim dè de mut ’s hò miga hormài.
    Le prime die de pastura alpin non se face le caseo.

  14. De int’agn i hò ‘l matèl, de trènta i hò ‘l servèl, de quaranta i hò la ròba, de sinquanta i hò la gòba, de sesanta cól bastù, de setanta zó ‘l casù.
    A vinti annos illes es pueros (allegros), a trenta illes ha le cerebro (le capite que cogita), a quaranta illes face le soldos, a cinquanta illes face le gibbo, a sexanta con le baston, a septanta in le feretro.
  15. ‘L caàl pciö bu ‘l còpa ‘l sò padrù.
    Le cavallo melior occide su patrono.
  16. Àiva de Lóa la hò apéna póra, àiva de Luì la bagna ‘l cupì.
    Le aqua de Lova fa solmente pavor, le aqua de Luì bania le nuca.
  17. Segà mal e restelà bé ‘s hò tant hé.
    Serrar mal e rastrellar ben face tante feno.
  18. La lègna de nus, de ògna e de saréza, no la lüs, se no la ‘s préga.
    Le ligno de nuce, de alno e de ceresia, non initia arder si il non se ora illo.
  19. Le hómna zùena con l’òm ècc enpcinìs la cò de scècc.
    Le femina juvene e le homine vetule plena le domo de pueros.
  20. Se ‘l picöh ‘l dè de San Gioàn töte le nisöle le hò ‘n marsàm.
    Si il pluvia le die de sancte Johannes tote le avellanas putreface.
  21. Quando ‘l vò zó ‘l sul, la légor la ò a l’ombrèa.
    Quando le sol se pone, le lepore vade al umbra.
  22. A ‘l ha ‘l hormài ‘l rènt pciö tant ün’ura de caldéra che ün an de haséra.
    A facer le caseo il produce de plus un hora de caldieron (coction) que un an de maturation.
  23. la lègna érda la ga üna pèca: la lüs miga hin che no l’è sèca; e chèla sèca la ghe n’à ün’altra: che la lüs miga hina che no l’è calda.
    Le ligno acerbe ha un defecto: illo non arde usque a que illo non es sic; e illo sic ha un altere defecto: que illo non arde usque a que illo non es calide.
  24. L’è mèi üna strasa de combinasiù, che üna buna sentenza.
    Il es melio un pessime combination que un bon sententia.
  25. A ha ‘l cónt sènsa l’ostér m’è hal dói ólte.
    Facer le conto sin le tavernero, il necessita facer lo duo vices.
  26. ‘L franc sóta ‘l porteghèt l’è sant e bendèt.
    Le pecunia sub le portico es sancte e benedicte
  27. A ‘nda al mülì ‘s deènta pcié de harina.
    Vader al molino, on se plena de farina.
  28. A has pégora, ‘l luf ‘l màia.
    A devenir ove, le lupo mangia.



Per arrivare a Borno

strada per borno

La Gazza Borno BS

×